L’Equador viu un dels moments més crítics de la seva història. Les bandes armades de narcotraficants que sembren el terror al país andí han desafiat frontalment a l’estat de dret. Aquestes organitzacions criminals han assaltat un canal de televisió i han plantat explosius als carrers. A més han cremat vehicles i han segrestat policies i guàrdies de presons, després d’haver dut a terme motins en, almenys, sis centres de detenció.
Les bandes criminals volen evitar la militarització de les presons i van sembrar el caos el passat dimarts als carrers del país. Desenes de milers de ciutadans intenten tornar de la manera que sigui a les seves llars davant els reports d’accions criminals que es difonen per les xarxes socials.
El president, Daniel Noboa, ha reaccionat declarant l’existència d’un “conflicte armat intern”, és a dir, la guerra. Ha identificat com a enemics, a través d’un decret, a una vintena d’organitzacions criminals que operen dins l’Equador.
He firmado el decreto ejecutivo declarando Conflicto Armado Interno e identifiqué a los siguientes grupos del crimen organizado transnacional como organizaciones terroristas y actores no estatales beligerantes: Águilas, ÁguilasKiller, Ak47, Caballeros Oscuros, ChoneKiller,… pic.twitter.com/rVfSTFmHlG
— Daniel Noboa Azin (@DanielNoboaOk) January 9, 2024
Aquesta disposició s’adhereix a la declaració, el dia anterior, d’un estat d’excepció que inclou un toc de queda entre les 11 de la nit i les cinc del matí, la restricció del dret de reunió i la militarització de carrers i presons.
Durant la nit del dilluns i el matí del dimarts ja es van donar greus incidents. Com la detonació de diversos explosius i el segrest de quatre policies, així com la crema de vehicles civils i policials. Però la situació es va agreujar en les primeres hores de la tarda del dimarts.
Assalt a un canal de Televisió
Un grup de criminals armats va entrar per la força en el canal TC de Guayaquil, prenent com a ostatges a periodistes i operadors de càmera. Es van viure moments de gran tensió, captats en imatges que han fet la volta al món, perquè els delinqüents portaven armes de foc.
El moment de màxima tensió va arribar amb l’arribada de la policia. Encara que finalment els agents van aconseguir, hores després, alliberar l’edifici, en un operatiu net en el qual no es van donar víctimes mortals. Es va produir l’alliberament de tots els ostatges i la captura d’almenys, 17 dels delinqüents, entre els quals hi havia menors d’edat.
🇪🇨 | URGENTE: Imágenes de televisión en vivo muestran figuras encapuchadas dentro de la televisora TC de Ecuador, obligando al personal a tumbarse en el suelo.
— Alerta News 24 (@AlertaNews24) January 9, 2024
pic.twitter.com/dKlQHzU7o8
Diversos mitjans van informar també de la suposada entrada de criminals en la Universitat de Guayaquil. Però posteriorment la institució va informar que les bandes de criminals armats no havien entrat a l’edifici i que les escenes de carreres pel campus van ser producte del pànic.
Mentre tot succeïa, les institucions es blindaven tant a Guayaquil —l’epicentre de l’onada de violència que viu l’Equador, on almenys deu persones han mort i dues han resultat ferides— com a Quito, la capital. Lloc on també es van sentir trets prop del palau presidencial, acordonant-se ràpidament tot el sector pròxim al lloc, situat en el cor històric de la capital del país.
Simultàniament, van ocórrer motins en almenys sis centres penitenciaris en tot el país.
L’origen de la violència a l’Equador
Les presons, des d’on operen els líders de les bandes —compten fins i tot amb armes de foc—, són l’origen de l’actual violència que viu l’Equador. Violència protagonitzada per grups criminals al servei del narcotràfic i adscrits als càrtels mexicans de la droga.
El país registrava només cinc assassinats per cada 100.000 habitants abans de la pandèmia. Però el 2023 va arribar als 40 assassinats per cada 100.000 habitants, la xifra més elevada de la seva història. Convertint-se en un dels estats més perillosos del món.
Com a mínim 400 persones han mort dins les presons en els últims quatre anys, després de nombroses massacres. En una espiral de violència que ha acabat per desbordar-se als carrers del país.
Els delinqüents reclamen que ni la policia ni l’Exèrcit intentin entrar a les presons, tal com va decretar Noboa en la seva declaració d’estat d’excepció.
Els criminals amenacen d’executar als guàrdies de presons retinguts. Es van difondre imatges a les xarxes socials, sense verificar encara per les autoritats, de dues execucions de treballadors dels centres de detenció.
Fito, líder de “Los Choneros”
L’actual esclat de la crisi va iniciar el passat diumenge, quan les autoritats carceràries no van trobar en la seva cel·la a Adolfo Macías, àlies Fito, líder de la banda dels Choneros, un dels principals grups delictius de l’Equador, que complia una condemna de 34 anys per crim organitzat.
Fito és també assenyalat per l’assassinat, a l’agost, del periodista i excandidat presidencial Fernando Villavicencio. Després d’aquest crim, va ser traslladat a una presó de màxima seguretat, però, inexplicablement, va tornar a un centre de detenció regular un mes després i va desaparèixer just el dia abans de tornar a ser traslladat a una presó per a presos perillosos. Milers de policies encara el busquen dins la presó, sota sospita que estigui amagat, cosa que es descarta amb el pas de les hores.
Va ser aquesta fugida de Fito la que va detonar la declaració de l’estat d’excepció del president Noboa. Una mesura que el seu predecessor, Guillermo Lasso, també va prendre en nombroses ocasions, sense èxit. Però el jove president, de tot just 34 anys, sí que semblava, en aquesta ocasió, disposat a militaritzar les presons. Així ho van interpretar les bandes.
Enmig dels motins carceraris, a la presó de Riobamba, es va produir la fugida de quatre desenes de presos, entre els quals es troba Fabricio Colón Pico, un dels caps de la banda “Los Lobos”, el qual havia estat detingut la setmana passada després d’amenaçar d’assassinar a la fiscal general de l’Equador, Diana Salazar.
La policia tenia ordre d’ingressar a la presó, però els presos van llançar explosius als agents, que es van haver de replegar. Les principals dependències de la Justícia a Quito estan acordonades, fins i tot amb tanquetes, davant la previsió d’atacs.
“No permetrem que grups terroristes trenquin la pau del país”
El president, Daniel Noboa, va assenyalar durant una reunió del Consell de Seguretat Pública i de l’Estat que “No permetrem que grups terroristes trenquin la pau del país”.
El jove mandatari centrista, de 36 anys, fill d’un magnat bananer, governa des de novembre recolzat en el Congrés per l’esquerra “correísta” —que va arribar a aprovar el seu decret econòmic d’urgència— i la principal formació de dreta, el Partit Social Cristià (PSC).
No va ser un dels grans defensors de la mà dura durant la campanya electoral. Va prometre presons flotants situades alta mar per als presos més perillosos, i un major equipament policial. Però no es va adherir a postulats similars als del salvadorenc Nayib Bukele que sí van esgrimir altres candidats. Tampoc ho va fer el seu contrincant en la segona volta, la “correísta” Luisa González.
L’Equador va mostrar, en aquella ocasió, una certa moderació. Però la situació que s’ha donat a partir d’aquest dimarts farà que molts demandin mesures dràstiques.
“Tot el meu suport, president. El crim organitzat li ha declarat la guerra a l’Estat i l’Estat ha de sortir triomfador. És hora de la unitat nacional”, va assenyalar aquest dimarts, en la xarxa social X, l’expresident Rafael Correa, mostrant el seu suport a Noboa, i aparcant les “diferències” polítiques.
L’Equador té una sortida privilegiada a l’oceà Pacífic i es troba entre els dos majors productors de cocaïna del món, Colòmbia i el Perú.
