El PSOE i el govern de Pedro Sánchez es mouen entre els entramats legals per eludir les complicacions d’aplicar les resolucions del Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH), amb seu a Estrasburg. Un tribunal amb la responsabilitat de decidir sobre les reclamacions per violacions de drets presentades pels presos polítics condemnats pel Tribunal Suprem. Així com pels membres de la mesa del Parlament que estaven sota la presidència de Roger Torrent, l’exvicepresident Josep Costa i l’exsecretari Eusebi Campdepadrós.
Així és com els assessors de Junts per Catalunya a Madrid interpreten el Reial Decret Llei 6/2023, de 19 de desembre. Una extensa normativa que introdueix canvis en diverses qüestions tècniques i processals de l’administració de justícia. De fet, el títol de la norma és clar: Decret pel qual s’aproven mesures urgents per a l’execució del Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència en matèria de servei públic de justícia, funció pública, règim local i mecenatge.
En particular, la complicació es localitza en l’article 10, que modifica el paràgraf 3 de l’article 954 de la Llei d’Enjudiciament Criminal. S’altera el procediment de revisió d’una sentència definitiva per la violació de qualsevol dels drets reconeguts en el Conveni Europeu per a la Protecció dels Drets Humans i les Llibertats Fonamentals, així com en els seus protocols. Un parany que, en funció de les circumstàncies del cas, podria facilitar que l’Advocacia de l’Estat s’oposi a la revisió d’una sentència. Basant-se només en una resolució desfavorable del TEDH que afecti els interessos del Regne d’Espanya.
El paper destacat de l’Advocacia de l’Estat
El redactat del nou article estableix que es podrà “sol·licitar la revisió d’una resolució judicial ferma quan el Tribunal Europeu de Drets Humans hagi declarat que aquesta resolució va ser dictada en violació d’algun dels drets reconeguts al Conveni Europeu per a la Protecció dels Drets Humans i llibertats Fonamentals i els seus Protocols. Sempre que la violació, per la seva naturalesa i gravetat, comporti efectes que persisteixin i no puguin cessar d’una altra manera que no sigui mitjançant aquesta revisió”. Segons la reforma, en totes les situacions en què es presenti la sol·licitud de revisió, es requerirà notificar-ho a l’Advocacia de l’Estat.
En aquest punt, els advocats de la Moncloa tindran la possibilitat d’intervenir-hi, tot i no haver estat part del procés judicial que ha conduït el cas al TEDH, mitjançant dues vies. O bé, “aportant informació”, o bé “amb la presentació d’observacions escrites sobre qüestions relatives a l’execució de la sentència del Tribunal Europeu”. La redacció precisa d’aquesta reforma ha cridat l’atenció del grup parlamentari de Junts. Cosa que perceben com una trampa per a possibles reclamacions futures. Fins i tot després de resolucions favorables del TEDH, especialment en el cas dels presos polítics condemnats com Jordi Turull, Josep Rull, Quim Forn i Jordi Sànchez.
Els condicionants
Dins d’aquest context, els membres de Junts consideren que la nova llei distorsionaria i minimitzaria els impactes d’una sentència que sigui contrària als interessos del Regne d’Espanya. La qüestió rau en el fet que una possible interpretació de la reforma podria donar lloc a què l’Advocacia de l’Estat es posi en contra de la revisió d’una sentència espanyola. Encara que l’afectat hagi obtingut una resolució favorable del TEDH. Resumint, en cas que l’Estat hagi perdut la demanda o hagi estat condemnat. Aquest sempre té l’opció de recuperar-se mitjançant l’oposició presentada pels advocats de l’Estat durant el procés de revisió de la sentència. Una forma de represàlia postsentència que afectaria els interessos del ciutadà que ha rebut la validació dels jutges europeus.
Un altre aspecte que genera preocupació a Junts és que la reforma restringeix la revisió de les sentències només als casos on els efectes “persisteixin” i “no puguin ser eliminats d’una altra manera que no sigui mitjançant la revisió”. Uns condicionants que anul·larien els efectes pràctics que tenen les sentències del TEDH. L’argument fonamental és que, quan el Tribunal d’Estrasburg emet les seves resolucions, les penes ja estan gairebé completes. L’objectiu d’aquestes sentències és principalment restauratiu. És a dir, reparar les condemnes en casos on els drets fonamentals del demandant hagin estat vulnerats i, per descomptat, restaurar la seva honorabilitat. La postura dels advocats de la Moncloa podria obstaculitzar la restauració oficial dels drets i la bona reputació dels condemnats (presos polítics) per part d’Espanya.
Els presos polítics ja estan en llibertat i això redueix la capacitat d’influència del TEDH
Així, el condicionant que “per la seva naturalesa i gravetat” la violació de drets “persisteixi” redueix la capacitat d’influència del TEDH. En el cas dels presos polítics seria evident. Ja que amb la derogació del delicte de sedició i els indults parcials, els efectes més seriosos de la condemna ja han conclòs. Perquè es troben en llibertat. Així doncs, es pot obstaculitzar el procés de revisió de la sentència emesa per la Sala II del Tribunal Suprem, presidida per Manuel Marchena. El qual va imposar gairebé cent anys de presó en total als líders civils i institucionals del Procés.
En cas que la sentència del TEDH arribi abans d’una potencial amnistia, la decisió del TEDH que declari injusta una condemna dels tribunals espanyols d’acord amb els drets fonamentals perdria tota la seva influència i validesa. Amb la redacció actual, els membres de Junts consideren que les resolucions d’Estrasburg no serien aplicables. Ja que l’Advocacia de l’Estat podria bloquejar la revisió si considera que la sentència criticada per Estrasburg ja no té efectes de gravetat sobre el condemnat.
La qüestió prejudicial dels presos polítics, una altra àrea conflictiva
L’equip de Junts a Madrid també mostra desacord davant d’altres canvis tècnics contemplats en el nou decret. Els quals podrien ser utilitzats per votar en contra de les propostes del PSOE. No obstant això, una de les qüestions que genera major preocupació és l’article 43 bis revisat pel mateix decret. El qual estableix les normes de procediment quan es presenten qüestions prejudicials davant la justícia europea. Aquest nou article té dos apartats, i és el segon el que desperta més suspicàcies. Aquesta és la secció de l’article que regula la suspensió d’un procediment quan el magistrat o jutge decideix presentar una qüestió prejudicial davant de la justícia europea.
El neguit prové de l’anunci que fonts judicials han insinuat que faran servir la qüestió prejudicial com a mitjà per complicar la implementació de l’amnistia. A més, la interrupció del procés penal hauria de resultar en la retirada de les mesures cautelars aplicades a l’afectat. Com ara ordres d’arrest internacional, detenció o embargaments de béns. El fet que la nova norma no inclogui aquesta previsió de retirada de les mesures fa sospitar la pitjor de les intencions. Sobretot per a aquells que, com el president a l’exili, Carles Puigdemont, o els consellers Toni Comín, Lluís Puig i Clara Ponsatí, encara no han estat jutjats.
