El passat 7 de novembre Giorgia Meloni va signar un acord amb el primer ministre d’Albània, Edi Rama, per mitjà pel qual pactava la construcció d’un enclavament italià en territori albanès destinat a allotjar immigrants recollits al mar.
Ambdós dirigents van comunicar que pròximament entraran en funcionament dues estructures. La primera s’ubicarà al port albanès de Shëngjin i es dedicarà a rebre, identificar i distribuir els migrants. La segona estructura s’implantarà a Gjäder, un poble a 20 quilòmetres de la costa, i s’encarregarà de retenir fins a 18 mesos als sol·licitants d’asil a Itàlia i als migrants pendents de ser expulsats.
Els termes de l’acord entre ambdós governs preveuen que l’Estat italià sufragarà els costos i la gestió dels centres, mentre que Albània haurà de garantir la vigilància de les instal·lacions.
Meloni ja ha declarat que està més que disposada i decidida a continuar i aprofundir el projecte que endega conjuntament amb Albània.
Les condicions de l’acord
El text consta de catorze articles i dos annexos. El protocol signat té com a objectiu <<reforçar la cooperació entre les parts en matèria de gestió dels fluxos migratoris provinents de tercers països en conformitat amb el dret internacional i europeu>>. Des d’un punt de vista polític l’acord pactat representa un pas més en la batalla contra les persones immigrants i empobrides que l’Estat italià manté des de fa dècades, transversal i contínua als múltiples governs de diferents colors que s’han anat succeint a la República Italiana.
La deportació anticipada en sòl aliè
Amb el pacte italoalbanès Meloni ha començat a implantar un model de gestió migratòria només utilitzat en sòl libi, per mitjà del qual la Unió Europea finança al govern libi per tal que s’encarregui de retenir i mantenir migrants que vulguin arribar a Europa.
La nova política migratòria de Meloni consisteix fonamentalment a copiar l’externalització dels fluxos migratoris que fa anys que la Unió Europea implanta a Líbia, amb l’objectiu de fer-ho ara a Albània i actuant només de la mà del govern italià.
El pla albanès evitaria la mort dels immigrants al mar tot traslladant els mecanismes de deportació ja actius a Itàlia fora de les seves fronteres, construint i gestionant directament el que es podria considerar una autèntica presó per a persones migrants. Seria una mena d’Ellis Island a la italiana, amb uns costos previs previstos de 36 milions d’euros anuals.
“L’autèntic objectiu és una versió penitenciària del dret d’asil […] La defensa [de la persona migrant] a distància seria poc més que un simulacre. És una matèria delicada que requereix el contacte directe amb les persones”, responia Maurizio Veglio de l’ASGI (Associació d’Estudis Jurídics sobre Immigració) en una entrevista amb Il Manifesto respecte a la legalitat que efectivament es podria fer respectar en el nou enclavament italià.
