Analitzant l’acord junts-PSOE. És paper mullat ?
Avui, dia 9 de Novembre, Junts ha acordat que donarà suport al PSOE a canvi d’una sèrie de demandes que el partit d’en Puigdemont fa temps que reclamava. Han arribat així a un pacte per investir Pedro Sánchez com a president del govern de l’estat espanyol.
El punt clau d’aquesta esperable entesa entre partits és l’amnistia per als represaliats independentistes. Fins i tot aquells que es veuen afectats per casos de “lawfare” (terme jurídic que fa referència a aquells casos en que l’estat espanyol ha utilitzat la llei com una arma de guerra o repressió en contra dels catalans de manera poc evident).
La figura clau
Santos Cerdán, actualment el Secretari d’Organització del PSOE, ha estat l’encarregat de presentar el pacte a la premsa. En una compareixença que ha fet aquest migdia des de Brussel·les, el socialista, que va ser un dels encarregats de negociar, ha anunciat que “l’amnistia cobrirà els casos relacionats amb el procés, des de 2012 fins l’any 2023”.
El text
El document que certifica l’acord entre les dues formacions consta de 4 pàgines; la primera pàgina comença dient textualment que “Junts i el PSOE constaten que la situació política actual permet assolir un acord per tal d’obrir una nova etapa i contribuir a resoldre el conflicte històric sobre el futur polític de Catalunya”. Anuncien doncs la voluntat conciliadora dels dos partits, donant peu així a una nova etapa en que la cooperació es proposa com la tònica general.
A continuació, hi ha una part dedicada als antecedents que motiven la situació de conflicte actual entre Catalunya i l’estat espanyol. El text destaca que “La complexitat històrica i política d’aquestes qüestions (prohibició o persecució activa de les qüestions lingüístiques, culturals i institucionals dels catalans) ha comportat que una part rellevant de la societat catalana no s’hagi sentit identificada amb el sistema polític vigent a Espanya.”
Els antecedents, que tot i citar els Decrets de Nova Planta, tan sols es remunten a l’any 2010 per tal d’explicar la història i recorregut de la voluntat independentista dels catalans. Acaben mencionant l’aplicació de l’article 155 sense detallar que aquesta eina de repressió legal es va aplicar pels vots a favor del partit Popular, el Partit Socialista Obrer Espanyol i Ciutadans.
El següent apartat, titulat “Oportunitat Històrica” conclou dient que els dos partits acorden “buscar un conjunt de pactes que contribueixin a resoldre el conflicte històric sobre el futur polític de Catalunya. Aquests acords han de respondre a les demandes majoritàries del Parlament de Catalunya que, segons l’Estatut (que té caràcter de llei orgànica), representa legitimament el poble de Catalunya.”
Amb l’ombra de les eleccions autonòmiques catalanes a l’horitzó, cal consultar el que diuen les enquestes.
Tenint en compte l’enquesta duta a terme pel Baròmetre d’Opinió Política de la Generalitat de Catalunya el 26 de juny de 2023. En unes eleccions al Parlament de Catalunya, el PSC seria primera força amb el 20% dels vots seguit d’ERC, que tindria el 17%. Junts tindria el 13%, En Comú Podem el 7%, la CUP 6%, el PP 6%, VOX 4%, i Ciutadans el 2%. Tanmateix, el 8% dels enquestats han anunciat que votaran altres partits no mencionats en l’enquesta. Fet que pot ser decisiu per facilitar l’entrada amb força de formacions extraparlamentàries dins l’administració catalana.
Així doncs, els tres partits autodenominats independentistes tindrien el 36% dels vots i els partits espanyols el 39% dels vots. La governança independentista al Parlament seria doncs, molt difícil d’assolir amb estabilitat. Cal tenir en compte però la Llei d’Hondt, que acostuma a distorsionar els resultats, doncs afavoreix la representació política de les poblacions petites.
Els Acords
Seguint amb l’anàlisi del document s’arriba a l’apartat dedicat als ACORDS. Aquest s’inicia amb l’afirmació que Junts considera legítim el resultat i el mandat del referèndum de l’1-O. Així com la declaració d’independència del 27 d’octubre de 2017. El PSOE, per contra, respon negant tota legalitat i validesa del referèndum i la declaració d’independència. A l’hora que manté el seu rebuig a qualsevol acció unilateral dirigida per l’independentisme català. Malgrat aquestes declaracions, ambdós partits diuen que es poden assolir acords sense haver de renunciar a les seves respectives posicions. Tanmateix, tots dos partits anuncien que hi poden haver desconfiances i dubtes. Així que han anunciat que es dotaran d’un mecanisme internacional que vetllarà pel cumpliment dels acords als que s’ha arribat.
Els fets que han estat acordats entre els firmants són els següents:
En primer lloc els dos partits han anunciat una reunió aquest mateix mes per tal de debatre sobre el “reconeixement nacional de Catalunya” i parlar dels límits que presenta l’autonomia catalana. En aquest sentit, Junts ha anunciat que proposarà la celebració d’un referèndum d’autodeterminació sobre el futur polític de Catalunya emparat a l’article 92 de la Constitució Espanyola.
I què diu aquest article?
Article 92:
1. Les decisions polítiques de transcendència especial podran ser sotmeses al referèndum consultiu de tots els ciutadans.
2. El referèndum serà convocat pel Rei a proposta del President del Govern, autoritzada prèviament pel Congrés dels Diputats.
3. Una llei orgànica regularà les condicions i el procediment de les diverses modalitats de referèndum previstes per la present Constitució.
En segon lloc, el PSOE s’ha compromès a defensar, a través de mecanismes jurídics, l’aplicació de l’Estatut de l’any 2006. Juntament amb el desplegament i el respecte a les institucions d’autogovern de la Generalitat.
El tercer punt és la proposta de Junts per tal que es modifiqui la LOFCA. Establint una clàusula d’excepció per Catalunya que faciliti la cessió del 100% dels tributs que es paguen a Catalunya. En resposta, el PSOE ha promès que apostarà per mesures que permetin l’autonomia financera i l’accés al mercat de Catalunya, un debat sobre el model de finançament de Catalunya i treballarà per tal que les empreses que van traslladar la seva seu de la CAC retornin.
El quart punt fa referència a la Llei d’Amnistia, que ha d’incloure tots els ciutadans que abans i després de la consulta de l’any 2014 i del referèndum de 2017 van ser objecte de la repressió judicial espanyola. Això no obstant, Santos Cerdán ha anunciat que serà la justícia espanyola l’encarregada de decidir qui entra dins l’Amnistia.
El cinqué i últim punt reclama una participació directa de Catalunya a les institucions europees i altres organismes i entitats internacionals.
A canvi, Junts es compromet a investir Pedro Sánchez president de l’estat espanyol amb el vot a favor de tots els diputats de Junts i a garantir l’estabilitat en els pròxims 4 anys de legislatura d’en Sánchez.
Respostes a l’acord
Les respostes no s’han fet esperar, diversos partits polítics espanyols s’han pronunciat en contra de l’acord. El primer en respondre ha estat Alberto Núñez Feijóo. Aquest ha anunciat que l’acord entre Junts i el PSOE és “el cim de la deriva de Sánchez i del seu partit”. Ha acusat els socialistes de voler-se mantenir al poder a tot preu, i ha finalitzat un discurs pujat de to concloent que Espanya perd i els independentistes de Junts guanyen.
A continuació ha parlat el líder de VOX. Santiago Abascal ha afirmat que Sánchez, a qui considera un dictador, ha d’acabar assegut al banc dels acusats per haver dut a terme aquest “acord colpista”. Que el nacionalista espanyol considera l’amenaça més greu que ha hagut d’afrontar Espanya els últims anys.
A l’altra banda del riu Cinca, Esquerra Republicana ha anunciat que celebra l’acord entre Junts i el PSOE. Segons ha declarat Raquel Sans, portaveu dels republicans, “és una bona oportunitat per sincronitzar i coordinar” els objectius dels dos partits catalans. ERC celebra doncs que el partit de Puigdemont segueixi els seus passos entrant a negociar i pactar amb el Partit Socialista. Sans celebra així que tots dos partits hagin coincidit en la mateixa estratègia negociadora.
Per altra banda, Joan Tardà, ha ironitzat a la xarxa social X (antigament anomenada Twitter) “vosaltres sí que en sabeu i no com els botiflers d’ERC” el mateix Tardà també ha declarat que hauria estat un fracàs extraordinari que no hi hagués acord.
Per altra banda, la CUP ha fet avui mateix una proposta al Parlament per tal d’impulsar un altre referèndum d’autodeterminació a Catalunya. Aquesta ha estat rebutjada per la resta de formacions. Incloses ERC i Junts, que s’han excusat dient que “només un referèndum pactat amb Espanya i validat internacionalment pot servir per substituir el mandat de l’1-O”.
Alhora, des de l’ANC s’ha condemnat l’acord. Dolors Feliu, presidenta de l’Assemblea ha presentat una petició al Parlament demanant que els acords que ERC i Junts han signat amb el PSOE siguin rebutjats. A més, ha reclamat l’aixecament de la DUI tot apostant per la via unilateral.
Amb que quedarà doncs aquest acord?
En resposta a la primera declaració de Núñez Feijóo, Santos Cerdan ha declarat que la llei d’amnistia es tirarà endavant. Ha matisat però que seran els jutges espanyols els qui valoraran quins casos entren dins la llei d’amnistia i quins no. Des de 2018 les modificacions de membres que conformen el poder judicial han estat escasses a causa del bloqueig que ha efectuat el PP. La conseqüència és que tan sols hi ha un magistrat que s’ha mostrat tímidament a favor de la Llei d’Amnistia, es tracta del progressista Álvaro Cuesta, teòricament fidel a Sánchez.
És per això que el dia 6 de novembre d’enguany, 9 dels 20 membres que conformen el Consell General del Poder Judicial de l’estat espanyol van dirigir una declaració institucional en contra de la Llei d’Amnistia. Abans que ni tan sols s’anunciés el pacte entre Junts i el PSOE. Wenceslao Olea, magistrat del Tribunal Suprem espanyol també es va sumar a aquesta declaració preventiva. Declarant que una possible amnistia a independentistes catalans és inconstitucional i suposaria “l’abolició de l’estat de dret”. Els jutges, que segons ha afirmat el PSOE tindran l’última paraula, no s’han mostrat gens conciliadors amb els catalans.
