El processisme ha perdut molt de pes en les darreres eleccions, per bé que les negociacions entre Puigdemont i Sánchez semblin indicar el contrari. La davallada clara del vot independentista a les eleccions generals espanyoles va afectar greument als partits processistes més petits. Roger Montañola, del PDeCat, va qualificar els resultats del 23J de «derrota sense pal·liatius» i ara, tres mesos després, s’anuncia la dissolució del partit.
David Bonvehí, líder de la formació, va anunciar fa dos dies que el congrés del partit «ha decidit per una àmplia majoria de posar un punt i final com a Partit Demòcrata, i en conseqüència deixar aturada i no continuar la nostra activitat política”.
Pel que fa a la vintena d’alcaldies ocupades per càrrecs del partit i als 200 regidors de la formació, continuaran treballant amb normalitat. Encara que el partit ja no existeixi, les formacions municipals seguiran actives fins a les properes eleccions locals, previstes per 2027.
D’altra banda, la CUP, que tampoc va aconseguir representació al Congrés dels Diputats, va anunciar ahir la seva refundació. Aquest procés, que s’espera que duri uns quants mesos, serà dirigit per un grup motor de disset persones, escollides pel consell polític de la CUP i culminarà amb una assamblea general que haurà de ratificar els canvis. De moment no ha trascendit res de la direcció que pot prendre aquesta refundació.
Però, què signifiquen aquests canvis pel processisme en general? Evidentment, es tracta de partits petits, irrellevants a nivell de grans decisions, però també són part de la constel·lació de partits sorgits del Procés. I, per tant, la seva desaparició és un símptoma de que quelcom es mou.
Tots som conscients que també dins dels grans partits, com ERC o Junts, hi ha tensions internes i sectors crítics, com el Col·lectiu Primer d’Octubre d’Esquerra. Les desavinences entre els qui abans de 2017 anaven de la maneta són més que clares.
Ara bé, podrà el nacionalisme no processisme aprofitar aquesta desunió per fer-se un lloc en la política catalana? Tampoc està clar. En les darreres autonòmiques ni el Front Nacional de Catalunya ni Primàries van aconseguir un bon resultat. Ara Aliança Catalana sembla una mica més ben posicionada, però molts els discuteixen l’ús monotemàtic de la immigració en totes les seves compareixences.
Haurem d’esperar per saber si realment ens trobem davant la dissolució del processisme o si aquest, impulsat per les concessions de Pedro Sánchez, aconseguirar recuperar-se un cop més.
