“Segons dades del Consell Superior d’Avaluació del Sistema Educatiu de Catalunya, tan sols un 5% dels alumnes castellans voldria haver de parlar català en el seu àmbit professional”.
El Consell Superior d’Avaluació del Sistema Educatiu de Catalunya va aprofitar que l’alumnat havia de dur a terme les proves de competències bàsiques per tal de fer-los una sèrie de preguntes i elaborar així un estudi. El qual ens ha mostrat dades força sorprenents.
Un dels resultats de l’enquesta ens diu que només un 20% dels joves que no tenen un origen català o castellà voldrien haver de fer servir el català a la feina. Dades que, tot i això, multipliquen per quatre les preferències del jovent castellà.
D’altra banda, un 60% dels joves castellans rebutjarien directament haver de fer servir el català en el seu àmbit laboral.
Pel que fa als joves catalans i que s’identifiquen com a tal. Un 70% dels mateixos voldrien que el català fos la seua llengua habitual a la feina.
Unes dades gens encoratjadores
El jovent conforma el futur de la nació catalana i certament els resultats d’aquesta enquesta no són especialment esperançadors. Les dades obtingudes ens mostren que el jovent renega de la cultura i la llengua de la terra en què viuen. El qual contribueix a minoritzar-les encara que ells no ho sàpiguen o no pretenguin fer-ho de manera intencionada.
El fi principal del sistema educatiu és el de dotar als alumnes d’unes capacitats acadèmiques bàsiques que els permeti tenir un bagatge i una formació fonamentals, que seran clau en un futur àmbit laboral.
No obstant això, i no menys important. Un altre objectiu del sistema educatiu hauria de ser el de generar i promoure un arrelament de l’alumne. Envers el lloc on està estudiant, vivint i creixent. L’educació hauria d’ajudar a fer que l’alumne se senti identificat amb els valors, la cultura i la llengua que l’està ensenyant, cosa que segons l’enquesta esmentada no s’està aconseguint.
La gestió educativa de la Generalitat
La Generalitat ha fracassat a l’hora de fer servir una eina tan poderosa com l’educació per integrar a generacions senceres provinents d’orígens diferents. Ja siguin de dins del mateix estat espanyol com de fora. Cal una voluntat expressa molt important per part del mateix individu a integrar per tal que s’adapti a la llengua i la cultura que l’acull.
La Generalitat tampoc no en té la culpa completament. Ja que la capacitat d’integració del sistema educatiu autonòmic és molt limitada a l’hora d’assumir un nombre absolut tan considerable de població no-catalana, tot i que no impossible.
Només amb l’emancipació nacional seríem capaços de bastir un sistema educatiu que rebés els recursos necessaris per a desenvolupar l’àrdua tasca d’integració en clau catalana. La qual és tan necessària per al futur de la nació i que en l’actualitat no podem realitzar per manca de capacitat i també de voluntat per part de l’administració.
Tenir un Estat és fonamental a l’hora d’integrar la immigració i adaptar-la a la societat que la rep. Fins que no ens deslliurem del jou espanyol no podrem comptar amb la tan indispensable sobirania educativa.
