La descripció dels fets
El passat dissabte 7 d’octubre Hamàs començava una ofensiva. La qual es dugué a terme per terra, mar i aire contra les posicions militars i assentaments civils més propers a la Franja de Gaza. Dia del sàbat i últim dia de celebració de la festa religiosa del Sukkot —la posterior al Yom Kippur—, la tria d’aquesta data per part del comandament de Hamàs no ha sigut cap casualitat. Just cinquanta anys enrere, la Guerra del Yom Kippur començava amb la sorpresa estratègica dels exèrcits àrabs sobre les forces de defensa israelianes, el Tsahal.
Així doncs, més de 2.000 coets van ser llençats contra diversos punts clau del sud del país i les afores de Tel Aviv, saturant les defenses aèries de la Cúpula de Ferro. Això va precedir la sortida d’unitats d’infanteria a peu i muntada sobre jeeps. Les quals penetraren el mur de separació de la frontera en direcció als punts de guaita i fortificació israeliana més propers.
Sorprenentment, molts d’aquests van ser destruïts per Hamàs usant drons lleugers armats amb granades, ja que gran part de les posicions restaven buides de soldats i només en quedaven els instruments automàtics de vigilància. A la frontera nord de Gaza algunes llanxes van salpar en paral·lel a la costa, intentant desembarcar al municipi costaner d’Ascaló. Però les forces navals israelianes, en aquest cas amb clara superioritat total al mar, van acabar amb les incursions ràpidament.
En canvi, les ofensives terrestres van avançar sense problemes fins a encerclar i acabar amb tota resistència dins les bases militars. Entre les quals trobem la de Nahal Oz, Kerem Shalom i el pas fronterer nord d’Erez, obligant l’evacuació de la base aèria més propera.
En poc temps els milicians enlairats sobre parapents van arribar al festival de música Supernova, situat en un descampat a tocar de la frontera. Llloc on es va dur a terme una massacre de civils. Aquesta va continuar quan les unitats terrestres van anar arribant a les comunitats de la zona. Quibuts dispersats pel camp i les dues concentracions urbanes que van patir més, Sederot i Yesha. La informació que ha aflorat passats aquests darrers dies mostra com les tàctiques de Hamàs tenien per objectiu fer el mínim d’acció militar amb el màxim efecte de terror possible. Similar a les tàctiques emprades per ISIS a Síria.
Al cap de 48 hores dels fets, el recompte de víctimes israelianes havia pujat a 900 morts i milers de ferits. La reacció del Tsahal no va tardar gaire a organitzar-se i els bombardejos sobre posicions clau a la Franja de Gaza s’havia cobrat 700 vides de civils palestins i més de 3.000 ferits.
Ambient de venjança a Israel contra Hamàs
He fet especial èmfasi en la descripció dels esdeveniments perquè s’entenguin dues qüestions clau. Primer, que una operació d’aquest nivell demana una llarga preparació i acumulació de forces complexa, la qual Hamàs només pot ser-ne capaç gràcies al finançament i suport de l’Iran —a través del seu “proxy” Hesbol·là—. Però no és estrany que en el darrer any el protagonisme de l’activitat violenta contra Israel hagi vingut sols de la Jihad Islàmica Palestina.
Segon, el grau de patiment i vulnerabilitat viscuts aquest cap de setmana per la societat israeliana és equivalent als primers dies de la Guerra del Yom Kippur de fa 50 anys. O els de la Guerra d’Independència del 1948. En el futur veurem una investigació parlamentària dura que potser desfà el govern de coalició amb l’extrema dreta del país.
En canvi, ara mateix els ànims de venjança i la necessitat de mantenir la capacitat de dissuasió militar del país dominen l’opinió de la societat israeliana. Serà difícil dins la política d’Israel trobar frens a les presses de Netanyahu per tapar la pífia que suposà l’atac sorpresa del passat 7 d’octubre.
La contraofensiva anunciada se l’ha anomenat “Espases de ferro”. Ha implicat la mobilització de 300 mil reservistes que s’uneixen als 170 mil soldats ja presents en el terreny. La societat civil israeliana es troba bolcada en donar suport als seus familiars destinats a files. I alhora també en resoldre la situació dels prop de 130 ostatges que els milicians palestins s’endugueren dins Gaza.
Mentrestant, en un intent de mostrar fermesa, Netanyahu ha anunciat el setge total de la Franja i l’eliminació dels protocols de reducció de baixes col·laterals. Com per exemple el “toc” previ d’avís amb munició de baixa intensitat. El govern ha vist que aquesta serà una de les poques oportunitats que els ministres de l’extrema dreta tindran total impunitat per avançar els seus objectius de neteja ètnica. D’aquí ve l’avís del dilluns a tots els palestins de Gaza per evacuar completament la zona. Les imatges d’edificis anivellats pels bombardejos preliminars a la invasió terrestre corroboren la direcció presa pel govern.
Contradictòriament, encara queden uns 130 ostatges israelians dins de Gaza. Segurament s’han agafat com a escuts humans durant la contraofensiva i una possible demanda d’intercanvi de presoners. Recordo als lectors que Israel té dins les seves presons a milers de palestins acusats de terrorisme. Detinguts indefinidament sense cap mena de procés legal en el marc de la “detenció administrativa”, recollit dins el codi legal dels territoris ocupats.
La nit de dilluns Hamàs va anunciar que matarien a un ostatge per a cada bombardeig israelià que no segueixi els protocols de baixes col·laterals. Veient les actuacions del Tsahal i la dificultat d’efectuar operacions de rescat en àrees urbanes d’alta densitat com Gaza, és probable que el govern ja els hagi donat per morts.
Importància dels esdeveniments a la regió
El punt de major importància que caldrà investigar és perquè la intel·ligència israeliana ha fracassat colossalment en preveure aquest atac. Segons la majoria dels experts militars, resulta impossible amagar la preparació d’una operació com aquesta. Una altra notícia que apuntaria cap a la negligència del govern ha sigut les declaracions dels serveis d’intel·ligència egipcis.
Aparentment, havien comunicat a Netanyahu de la imminència “d’alguna cosa inusual, una operació terrible” a Gaza. Si en posteriors investigacions parlamentàries de la Knesset es confirma que Netanyahu havia ignorat aquestes informacions, és molt probable que això acabi amb la seva carrera política o fins i tot farà caure el govern.
Cal tenir en compte que aquest últim any el govern israelià ha transferit tropes del comandament sud —qui guarda i vigila la frontera amb Gaza— cap als territoris ocupats de Cisjordània.
Actualment, els ministeris amb jurisdicció sobre aquests territoris són en mans dels partits d’extrema dreta. Alhora que el govern procedia amb el canvi constitucional que tantes manifestacions ha provocat a Tel Aviv, els ministres incrementaven la llibertat d’acció dels colons arreu dels assentaments de Cisjordània. Els casos d’abús i enfrontaments dels colons israelians als palestins de Cisjordània i les seves propietats havia escalfat l’ambient de crispació.
El govern té l’obligació de protegir a tots els ciutadans israelians. I això ho ha utilitzat per assegurar-se la impunitat d’aquells qui en governs anteriors haurien acabat jutjats en els tribunals israelians. Així doncs, l’administració israeliana a la Cisjordània ocupada ha augmentat la conflictivitat que provocava la necessitat de retirar soldats de les posicions frontereres amb Gaza.
També és rellevant entendre la relació dels darrers esdeveniments amb la geopolítica de la regió. Iran cobreix el 70% del pressupost de Hamàs —uns 100 milions de dòlars americans anuals— i té a Hezbollah com a “proxy” en el sud del Líban.
Iran, enemic principal d’Israel i Aràbia Saudita, és el país amb més interessos enmig dels fets d’aquest cap de setmana. Aquest estiu els EUA havien anunciat l’èxit de la seva mediació en les aproximacions entre Israel i Aràbia Saudita. Tot gràcies a l’obertura de relacions diplomàtiques i l’establiment d’una aliança de seguretat contra l’Iran.
La contraofensiva israeliana a Gaza garanteix un allunyament dels saudites de cap posicionament diplomàtic que afavoreixi Israel en detriment a Palestina. Així i tot, de moment no existeix cap prova fefaent de la implicació directa d’Iran en l’atac de Hamàs. Reduint així la correlació de l’atac i el futur de les negociacions a un efecte col·lateral dels esdeveniments.
Finalment, la contraofensiva israeliana ha esvalotat la frontera amb el Líban, la qual havia vist una certa tranquil·litat amb l’acord per la frontera marítima de l’any passat. Israel tem que Hesbol·là pugui obrir un front extra al nord del país. És per això que, enmig dels intercanvis de foc armat de les darreres hores a diversos punts de la frontera, el Tsahal ja ha enviat reforços preventius al comandament nord.
Responent a la mateixa preocupació que els enfrontaments amb Hamàs es reprodueixin arreu de la regió, els EUA han enviat un portaavions al Mediterrani Oriental. Decididament enviat per dissuadir actors com Hesbol·là d’intervenir contra Israel durant la contraofensiva. De totes maneres, el desplegament de les forces UNIFIL de les Nacions Unides destinades a la frontera han aconseguit estabilitzar temporalment la situació al llarg de les darreres 48 hores.
Com és previsible, la contraofensiva que el govern de Netanyahu ha començat alterarà negativament l’statu quo de la Franja de Gaza. Això només assegurarà la desestabilització de la regió sense garantir cap resultat permanent en la lluita contra el terrorisme de Hamàs. Contrari al que està passant, l’Orient Mitjà necessita un període de calma després d’una dècada que ha vist l’ensorrament de Síria i el Líban en el caos mentre Iran estenia la seva influència a la regió.
