L’organització independentista Nosaltres Sols! ha fet públic el seu Manifest Ideològic publicat el 12 d’abril de 2026, un document en què defineix les seves bases doctrinals i polítiques. El text situa el nacionalisme català revolucionari com a eix central del moviment i reivindica el pensament de Daniel Cardona i Civit com a principal «referent ideològic i espiritual».
El manifest defensa la construcció d’un Estat Català independent que abraci els territoris de parla catalana, de “Salses a Guardamar i de Fraga a l’Alguer”, i afirma que els territoris de la Nació catalana, anomenats Països Catalans o Catalunya «de manera indistinta», constitueixen una única nació basada en la llengua, la cultura i la història compartides. El document també rebutja el parlamentarisme autonòmic i aposta per una “revolució nacional” i l’organització popular com a via per assolir la independència.
En l’àmbit identitari, l’organització sosté que la pertinença a la Nació catalana pot obtenir-se tant per filiació com per naturalització, però defensa que la futura ciutadania de l’Estat Català hauria d’estar vinculada a requisits estrictes de nacionalitat. També remarca que el català hauria de ser l’única llengua oficial del futur estat, amb l’excepció de l’aranès a l’Aran. així mateix, l’organització es mostra contrària al globalisme. Nosaltres Sols! denuncia el fet que «els infants catalans estan greument minoritzats a bona part de les escoles catalanes» i per això proposa que el model educatiu d’un Estat català ha de «preservar la catalanitat i procurar que els infants catalans puguin desenvolupar-se amb normalitat en la llengua, cultura i història catalanes».
Pel que fa a la immigració, el text considera “inassumible” el ritme actual d’arribada de població immigrant i denuncia que els estats espanyol i francès haurien utilitzat la immigració per afavorir la substitució lingüística i cultural dels catalans. En conseqüència, proposa polítiques d’integració “estrictes” i un enduriment dels requisits de regularització.
El manifest també aborda qüestions socials i econòmiques. En matèria d’habitatge, relaciona la crisi residencial amb la immigració, el turisme i l’especulació, i defensa facilitar l’arrelament dels joves al territori. Així mateix, aposta per un discurs pronatalista que presenti la natalitat com un “deure col·lectiu i nacional”. «Hem de fomentar un sistema social i econòmic que permeti que els joves es puguin independitzar en edat fèrtil», continua el manifest.
Sobre el turisme, l’organització es mostra contrària al model turístic actual i especialment al “turisme de borratxera”, i rebutja grans projectes com el Hard Rock o la Copa Amèrica, que considera “desnacionalitzadors”. També reivindica un model basat en el turisme cultural i intern dins dels Països Catalans.
El text conclou amb una crida a una “Renaixença” nacional catalana i defineix la independència no només com un objectiu polític, sinó com un “projecte de supervivència col·lectiva” per a la Nació catalana.
