Donald Trump ha signat un decret executiu per accelerar l’accés als tractaments psicodèlics, amb l’ibogaïna al capdavant, per a 14 milions d’americans que els necessiten. El 2024, més de 80.000 persones van morir per sobredosi als Estats Units. Cinc milions d’americans estan ara mateix enganxats als opioides. Amb una sola dosi d’ibogaïna, més del 80% dels pacients abandonen l’addicció. Amb dues dosis, el percentatge supera el 90%.
Joe Rogan, el detonant
El detonant va ser Joe Rogan. El popular comunicador va enviar a Trump un missatge de text amb la informació sobre l’ibogaïna. La resposta del president va arribar de seguida: «Em sembla molt bé. Vols aprovació de la FDA? Ho fem.» En una setmana, l’equip de la Casa Blanca (amb Bobby Kennedy i el doctor Oz al capdavant) havia redactat i signat el decret. El doctor Oz ho ha resumit a X: «El moment importa. El mèrit és de Joe Rogan per haver tornat a posar el tema sobre la taula, i de Bobby Kennedy per haver impulsat una resposta de tot el govern.»
Per què l’ibogaïna era il·legal?
La pregunta evident és: per què aquesta substància era il·legal? No per ser perillosa. L’ibogaïna va ser prohibida el 1970 per la Llei de Substàncies Controlades de l’administració Nixon, una legislació dissenyada per perseguir el moviment dels drets civils i l’oposició a la guerra del Vietnam, no per protegir la salut pública. Durant 56 anys, milions de persones han patit addiccions tractables mentre la substància romania il·legal.
El negoci de les farmacèutiques
Per això les grans farmacèutiques no han tingut cap interès a impulsar l’ibogaïna. Un tractament que funciona amb una o dues dosis i allibera el pacient per sempre no és un model de negoci rendible. El model rendible és el de la pastilla diària, el de la dependència crònica, el de les teràpies de substitució que no curen sinó que substitueixen una addicció per una altra. Trump i el seu equip ho han dit explícitament: «Aquest és un canvi de paradigma complet respecte al model d’una pastilla al dia, que ha fracassat per moltes persones»
Encara cal més recerca
El NIH i l’ARPA-H destinaran finançament important per estudiar com i per què funciona l’ibogaïna, amb l’objectiu d’optimitzar-ne l’administració i integrar-la al sistema sanitari americà. Els investigadors subratllen que cal continuar estudiant-ne la seguretat, però el pas polític ja està fet. Després de 56 anys, els milions d’americans atrapats per l’addicció als opioides tenen per primera vegada una sortida real.
