Polèmica al sistema educatiu de les Illes Balears després que diverses famílies i docents hagin denunciat el comportament d’una professora de l’IES Guillem Sagrera de Palma, a qui acusen de posar impediments als alumnes que volen presentar treballs en català, segons informa el diari Ara Balears.
Pressió sobre l’alumnat
Diverses fonts del centre expliquen que aquesta situació no és anecdòtica i que ha generat incomoditat i pressió entre els estudiants. Alguns alumnes, de fet, haurien optat per renunciar al català i fer els treballs en castellà per evitar problemes acadèmics.
Famílies afectades denuncien que aquesta dinàmica provoca una “renúncia lingüística” entre els joves, que acaben adaptant-se a les exigències de la professora pel fet que representa una autoritat dins l’aula.
A més, fonts del claustre apunten que la docent és percebuda com una persona conflictiva i que genera temor entre part de la comunitat educativa, fet que dificultaria que les queixes vagin més enllà de comentaris informals.
Silenci del centre i investigació en marxa
Davant la controvèrsia, la direcció de l’institut ha optat per no fer declaracions públiques i ha remès el cas a la Conselleria d’Educació. L’administració, per la seva banda, ha obert una investigació i està pendent d’un informe de la inspecció educativa per aclarir els fets i determinar possibles responsabilitats.
Un cas més de catalanofòbia
Aquest episodi arriba en un moment especialment tens per al model lingüístic a les Illes Balears. La comunitat educativa insisteix en la importància del català com a llengua vehicular, però també denuncia que, en la pràctica, molts centres no compleixen plenament els projectes lingüístics.
Diversos professionals del sector adverteixen que, un cop es tanca la porta de l’aula, sovint només alumnes i professors saben quina llengua s’hi utilitza realment, i que hi ha docents que incompleixen de manera conscient les directrius de normalització lingüística.
A més, el cas coincideix amb decisions recents del Govern balear que han generat controvèrsia, com la introducció de mesures que reforcen el castellà com a llengua vehicular o la flexibilització dels requisits de català per a determinats docents.
Fa poc vam informar que un donant de sang de Mallorca va denunciar un altre cas de catalanofòbia després que un metge del Banc de Sang i Teixits de les Illes Balears es negués a atendre’l per parlar en català durant una entrevista prèvia a la donació.
Preocupació pel futur del català a l’escola
En aquest context, famílies i sectors educatius alerten que situacions com la viscuda a l’IES Guillem Sagrera poden vulnerar els drets lingüístics dels alumnes i debilitar el paper del català dins el sistema educatiu.
Per a molts estudiants, especialment en entorns on el castellà és dominant, l’escola és un dels pocs espais on poden emprar el català. Per això, qualsevol obstacle al seu ús és percebut com un risc directe per a la normalització de la llengua.
Mentrestant, la comunitat educativa resta a l’espera de les conclusions de la inspecció, que haurien de determinar si els fets denunciats comporten conseqüències disciplinàries i si cal reforçar els mecanismes de garantia dels drets lingüístics dins les aules.
Fa poc vam
