La Lliga Espiritual de la Mare de Déu de Montserrat ha fet públic un manifest amb motiu de l’Any Gaudí, coincidint amb el centenari de la mort d’Antoni Gaudí, en què reivindica la figura de l’arquitecte com a exemple de plenitud espiritual i compromís nacional.
El text subratlla que Gaudí “visqué amb una plenitud esplendorosa la seva catalanitat i el seu cristianisme”, i el presenta com una figura capaç d’inspirar el present. Segons el manifest, la seva obra arquitectònica no només respon a un talent excepcional, sinó també a una voluntat conscient de servei al país a través de la seva vocació.
En aquesta línia, l’entitat destaca que Gaudí va saber recuperar les arrels pròpies de la tradició catalana —especialment el llegat del gòtic medieval— per projectar-les cap a una nova originalitat que ha tingut impacte arreu del món. Aquest retorn als orígens és interpretat com una expressió de fidelitat cultural i nacional, que converteix la seva arquitectura en una manifestació profunda de la identitat catalana.
El manifest és també molt crític davant el que considera intents d’apropiació de la figura de Gaudí. En aquest sentit, adverteix que voler desvincular-lo de Catalunya o atribuir-lo a una altra identitat és un “intent condemnat al fracàs”, i recorda que l’arquitecte va patir persecució precisament per la seva vinculació a la Nació catalana.
A més del vessant nacional, la Lliga posa èmfasi en la dimensió religiosa de Gaudí, recordant que l’Església l’ha declarat venerable en reconeixement de les seves virtuts heroiques. El document situa l’arquitecte dins un moment especialment fecund del catolicisme català, al costat de figures com Josep Torras i Bages, Pere Tarrés i Carles Cardó, tots ells referents espirituals i intel·lectuals de l’època.
Finalment, el manifest es tanca amb una crida a prendre Gaudí com a model per al present, defensant una Església que sigui “arreladament romana, espiritualment i intel·lectualment radiant i nacionalment insubornable”. Amb aquesta declaració, la Lliga no només ret homenatge a l’arquitecte, sinó que també planteja una proposta de futur per a l’Església a Catalunya, fidel a les seves arrels i compromesa amb la seva identitat.
Les referències als intents d’apropiació de la figura de Gaudí es deuen en part, de ben segur, a l’acte inaugural de l’Any Gaudí a Reus, que va generar una forta polèmica després de l’espectacle de patinatge artístic Trencadís: de la natura a la llum, en què diversos moments van incloure diàlegs en castellà, fins i tot atribuïts a una recreació d’Antoni Gaudí generada amb intel·ligència artificial.
