Jordi Aragonès, secretari de Formació, Estudis i Programes d’Aliança Catalana, ha exposat en un vídeo difós a les xarxes socials la posició del partit sobre una eventual reforma del sistema de pensions amb l’objectiu de fer-lo més sostenible i transparent. En la seva intervenció, Aragonès detalla les línies generals d’un plantejament que aposta per introduir canvis estructurals de manera progressiva, amb l’horitzó d’adaptar el sistema a les transformacions demogràfiques i econòmiques de les pròximes dècades.
La proposta ha generat reaccions en diversos àmbits. L’Institut Ostrom, think tank de caràcter liberal, ha valorat positivament la iniciativa i ha subratllat la necessitat d’impulsar un debat en profunditat sobre la viabilitat del sistema actual. En la mateixa línia, Jon González, analista habitual en el debat sobre pensions, també ha expressat una valoració favorable del plantejament, destacant la importància d’abordar reformes amb una visió de llarg termini.
Actualment, el sistema de pensions a l’Estat espanyol es basa en un model de repartiment, en què les cotitzacions dels treballadors en actiu financen les prestacions dels jubilats. Aquest model es troba sotmès a pressions creixents derivades, principalment, de factors demogràfics i econòmics. La despesa mensual en pensions supera els 14.000 milions d’euros i manté una tendència sostinguda a l’alça, impulsada tant per l’increment del nombre de pensionistes com per la millora de les prestacions mitjanes.
Segons projeccions de l’Institut Nacional d’Estadística (INE), l’evolució demogràfica apunta cap a un envelliment progressiu de la població. De cara a l’any 2050, la proporció de persones majors de 65 anys podria situar-se prop del 30%, mentre que la població en edat de treballar es reduiria fins al voltant del 53%. Aquest escenari comportaria un augment significatiu de la taxa de dependència, és a dir, la relació entre població inactiva i població activa, fet que incrementa la pressió sobre els mecanismes de finançament del sistema.
A aquests condicionants s’hi afegeixen factors econòmics estructurals. El model productiu continua mostrant un pes rellevant de sectors amb nivells de productivitat relativament baixos i una elevada intensitat de mà d’obra, circumstàncies que limiten el creixement dels salaris i, en conseqüència, la capacitat recaptatòria del sistema de cotitzacions socials. Aquesta combinació de factors demogràfics i econòmics situa el debat sobre la sostenibilitat de les pensions en el centre de l’agenda pública.
Davant d’aquest context, Aliança Catalana planteja una reforma gradual que inclouria la introducció d’un model de comptes nocionals. Aquest sistema, utilitzat en alguns països europeus, estableix una relació més directa entre les cotitzacions acumulades al llarg de la vida laboral i la pensió futura, mantenint alhora un esquema de repartiment. Segons el partit, aquest mecanisme contribuiria a incrementar la transparència del sistema i a reforçar la seva sostenibilitat financera.
A més, la proposta incorpora la creació d’un segon pilar basat en la capitalització, inspirat en el model suec. Aquest element permetria que una part de les aportacions es destinessin a mecanismes d’estalvi individual o col·lectiu, amb l’objectiu de complementar la pensió pública. D’aquesta manera, es diversificarien les fonts d’ingressos durant la jubilació i es reduiria la dependència exclusiva del sistema de repartiment.
En una fase posterior, el plantejament apunta cap a una evolució cap a un sistema mixt, amb referències al model suís, en què el pilar públic es combina amb sistemes de capitalització obligatòria o quasi obligatòria. Aquest tipus de models busquen equilibrar la garantia d’una base pública de protecció amb la promoció de l’estalvi a llarg termini.
El debat sobre la reforma del sistema de pensions es manté obert tant en l’àmbit polític com en l’econòmic i acadèmic. Les diferents propostes coincideixen a assenyalar la necessitat d’adaptar el sistema a les noves realitats demogràfiques i productives, tot i que difereixen en les fórmules concretes per assolir aquest objectiu.
En aquest context, iniciatives com la presentada per Aliança Catalana s’inscriuen en un debat més ampli sobre el futur de l’estat del benestar i els mecanismes de protecció social. La sostenibilitat financera, l’equitat intergeneracional i la suficiència de les prestacions són alguns dels eixos centrals d’una discussió que previsiblement continuarà marcant l’agenda pública en els pròxims anys.
