Un vídeo publicat recentment a les xarxes socials per una dona veneçolana resident a Catalunya ha causat indignació entre els catalans. En la gravació, la dona assegura que és “molt difícil treballar a Catalunya en el món comunicacional”, en referència a feines d’atenció al client, i expressa la seva frustració per les situacions viscudes arran de no parlar català.
La protagonista, que fa dos anys que viu al país, es defineix com “orgullosament veneçolana” i defensa la seva manera d’expressar-se i la seva llengua. Sense entrar en detalls concrets, explica que ha deixat una feina perquè la considerava “dura, no per la feina, sinó per la gent”, i lamenta una suposada manca d’educació, respecte i humanitat per part d’alguns clients. Al llarg del vídeo, deixa entreveure que se sent molesta quan se li adrecen en català o li demanen per què no el parla.
La situació, segons explica, s’ha repetit en un nou lloc de treball com a promotora en un supermercat, on assegura haver rebut recriminacions per no emprar el català. La dona interpreta aquestes demandes com una falta de respecte i defensa que el castellà també és llengua oficial, argumentant que els catalans haurien d’adaptar-se i acceptar aquesta realitat.
El vídeo, amb un to marcadament emocional i sobreactuat, ha estat criticat per transmetre una visió que considera innecessari l’ús del català a Catalunya i que situa la responsabilitat de la integració únicament en els autòctons. A més, suggereix que l’exigència de conèixer la llengua pròpia del país pot ser una forma de discriminació, especialment en un context multicultural.
Molts catalans han respost a aquestes afirmacions recordant la realitat sociolingüística de Catalunya, on el català continua sent una llengua minoritzada i on molts catalanoparlants encara troben dificultats per viure plenament en la seva llengua a casa seva mateix. La polèmica ha reobert el debat sobre la catalanofòbia i les exigències per part dels immigrants de no haver de fer servir la llengua catalana tot i viure a Catalunya.
