El Parlament de Catalunya ha donat la primera passa perquè s’iniciï la tramitació del projecte de llei de drets culturals en rebutjar una esmena a la totalitat de Vox que va tenir el suport del PP i acceptar que el text segueixi el seu recorregut parlamentari.
La llei té l’objectiu de reconèixer i protegir els drets culturals de les persones a Catalunya (accés, participació, creació i difusió cultural), impulsar la cultura catalana així com altres cultures presents a Catalunya en nom de la «diversitat», garantir la inclusió i la cooperació entre entitats, i fixar un mínim del 2% del pressupost de la Generalitat per a Cultura.
En aquest sentit, ahir al Parlament la líder d’Aliança Catalana, Sílvia Orriols, va destacar la insuficiència d’aquesta llei a l’hora de posar la llengua i la cultura catalanes en la preeminència que els corresponen al nostre país.
Orriols va començar preguntant-se si aquesta llei servirà per enfortir i consolidar la cultura catalana. També es va preguntar què és allò que hom entén per cultura catalana i va posar l’exemple del president Rull, que segons Orriols fa poc que considerava cinema català un film rodat en castellà, amb director gallec i amb Movistar com a productora. En aquest sentit, Orriols afirmà que «parlar de cultura catalana sense situar el català al centre és buidar de contingut i de realitat la pròpia terminologia». «No podem despersonalitzar el nostre patrimoni cultural menystenint-lo, desposseïnt-lo de la seva inherent catalanitat», va afegir Orriols.
La líder nacionalista va seguir en aquesta línia, tot declarant que «cal garantir per llei que la cultura catalana coincideixi amb la creació cultural en català: si no és així contribuïrem a la residualització de la nostra llengua i el patrocini d’aquests idiomes que la devoren i desplacen».
Orriols continuà defensant la preeminència de la llengua catalana i la seva condició d’única llengua nacional, també pel que fa la producció cultural. «No podem tractar en igualtat de condicions totes les expressions culturals presents avui dia a casa nostra, cal avançar cap a un model proteccionista que accentuï i beneficiï la llengua pròpia i natural del país per damunt de les cultures que han arribat aquí fruit d’onades immigratòries», ha assegurat Orriols.
La diputada nacionalista ha expressat la seva desconfiança en relació a la bona voluntat del govern socialista envers la llengua i la cultura catalana, un govern que segons Orriols és «apuntalat» pels partits processistes. «Si la llei no estipula que els recursos públics han de prioritzar la cultura catalana el resultat és perfectament previsible: dilució, folklorització, substitució, i això és precisament el que Aliança Catalana vol evitar», ha afirmat Orriols. «La cultura catalana no és només innovació, com prediquen; és també, i sobretot, tradició, relleu generacional, arrelament», ha continuat la líder conservadora.
Sílvia Orriols ha afirmat que Aliança Catalana qüestiona aquest projecte de llei no perquè «parli de drets», sinó perquè segons el criteri d’Orriols «no s’atreveix a parlar de Nació». Així, Orriols ha afirmat amb contundència que «una llei cultural que no garanteixi que d’aquí a cinquanta anys Catalunya continuarà essent culturalment catalana no és una bona llei».
La líder d’Aliança Catalana ha criticat que en el text es parli de «reconèixer la diversitat cultural i les aportacions que suposadament els migrants fan». Per això, ha afirmat que el seu partit es veu obligat a «combatre el multiculturalisme institucional que prediquen».
Orriols ha acabat el seu discurs amb un fragment del poema «A Catalunya», de mossèn Cinto Verdaguer. Els versos que ha recitat Orriols són els següents:
«Ta llengua s’ou , oh Catalunya!, encara / de Palma a Perpinyà: / oh catalans! encara tenim mare / que mai se’ns morirà. / Si un estranger posar-te vol cadenes, / oh Pàtria! Fes un crit, / seran per tu la sang de nostres venes / i el foc de nostre pit. / Glòria a Ripoll que naix de ses ruïnes, / sagrari dels temps vells; / mirant passar ses ombres gegantines / jurem ser dignes d’ells. / Amb la claror de nostra glòria antiga / daurem l’esdevenir, / lo jorn que es pon la gran albada siga / del jorn que ha d’eixir.»
El nacionalisme de Sílvia Orriols i el seu partit l’han portada a defensar públicament allò que mai els partits processistes i suposadament independentistes no han defensat. Sense anar mes lluny, Orriols ha declarat que el castellà no és una llengua natural de Catalunya. Orriols també ha denunciat el Pacte Nacional per la Llengua, perquè és defensat per partits que creuen que el castellà és llengua pròpia de Catalunya.
