El 30 de desembre de 1148 les tropes catalanes de Ramon Berenguer IV van conquerir Tortosa després de més de quatre mesos de setge. Amb aquesta feta s’acabaven més de quatre segles de dominació islàmica i començava un procés de repoblació de la ciutat i de totes les terres de l’Ebre que significava la incorporació d’aquestes terres a la catalanitat i, a més, la definició final de les fronteres del sud del Principat de Catalunya.
La conquesta de Tortosa per les tropes catalanes de Ramon Berenguer IV també significà el començament del final dels reductes andalusins de Miravet i Siurana, que van caure un temps després. Al cap d’uns mesos de la conquesta de Tortosa els catalans també van conquerir Lleida als sarraïns. D’aquesta manera finalitzaria gairebé del tot la conquesta de la Catalunya Nova.
Aleshores començà el procés de repoblació cristiana de Tortosa i dels seus voltants. Els principals contingents de població colonitzadora foren catalans del Vallès, d’Osona i del Bages, així com occitans, genovesos, llombards, anglesos, aragonesos i alemanys. Tanmateix, els catalans i la catalanitat que amb ells portaren foren el ciment que va servir per amalgamar tota aquesta gent de diverses procedències en la nova catalanitat regional de Tortosa i de l’Ebre.
Les fronteres del Principat de Catalunya i l’actual extensió de la catalanitat, de la Nació Catalana, és producte de l’expansió catalana, de l’expansió cristiana que, amb caràcter de Croada, es produí durant segles de lent avenç i de continuades victòries militars contra els sarraïns. El domini de l’islam a les nostres terres es va produir d’ençà de la invasió de Tariq el 711 i al Principat de Catalunya s’acabà a mitjans del segle XII. La catalanitat i el cristianisme el substituí. Aquesta és la nostra Història, aquestes són les nostres arrels.
