Els veïns dels barris del Besòs i el Maresme de Barcelona s’han mostrat indignats pel possible canvi de nom de la biblioteca municipal de barri que ara es diu Biblioteca Ramon d’Alòs-Moner. L’ajuntament de Sant Martí estudia traslladar l’equipament al nou edifici del carrer Alfons el Magnànim i, amb això, substituir el nom actual pel d’Ana María Matute, proposta que no ha estat consensuada amb els veïns ni amb la família de la persona homenatjada.
La família de Ramon d’Alòs-Moner -un important personatge en la recuperació de la cultura catalana el primer terç del segle XX- especialment la seva néta Adela, ha expressat el seu malestar perquè no han estat consultats i consideren que no hi ha una raó clara per retirar el nom que identifica la biblioteca d’ençà de la seva creació al 1970. També l’associació de veïns ha criticat que el canvi s’ha plantejat de manera unilateral i que desconeixen la normativa que s’hauria d’aplicar en aquests casos.
Per part seva, el Consorci de Biblioteques de Barcelona ha indicat que encara no hi ha cap decisió definitiva i que es treballa perquè qualsevol proposta compti amb el consens necessari, però no han donat detalls concrets sobre el calendari ni els criteris que s’aplicaran per al canvi de nom.
Ana María Matute és una escriptora en llengua castellana nascuda a Barcelona el 1925. D’altra banda, Ramon d’Alòs-Moner (1885–1939) va ser un destacat intel·lectual, historiador, arxiver i bibliotecari català, estretament vinculat al moviment de recuperació cultural i nacional de la Catalunya de principis del segle XX. Especialista en història medieval, va dedicar una part molt rellevant de la seva trajectòria a l’estudi de les institucions, el dret i la documentació de la Catalunya medieval, contribuint decisivament al coneixement rigorós del passat nacional català. Com a professional de les biblioteques i els arxius, va treballar per modernitzar aquestes institucions i posar-les al servei del país, tot integrant recerca, divulgació i compromís cívic. La seva obra i tasca institucional el situen com una figura clau del catalanisme cultural i científic del seu temps.
