La història naval de la Mediterrània medieval està marcada per grans enfrontaments entre potències que buscaven assegurar-se el domini marítim i comercial. Entre aquests episodis destaca la batalla de les illes Formigues, lliurada a partir del 28 d’agost de 1285, en el marc de la croada contra la Corona contra Catalunya iniciada per la corona francesa i la Guerra de les Vespres Sicilianes entre els catalans i els Anjou francesos de Sicília i el sud d’Itàlia. La victòria catalana de les illes Formigues, davant de Palamós, protagonitzada per l’almirall Roger de Llúria, no només va ser clau per frustrar l’expedició francesa contra Catalunya, sinó que consolidà la reputació de la marina catalana com una de les forces més temudes del seu temps.
A finals del segle XIII, la Mediterrània occidental era un tauler de joc geopolític en què es disputaven el control els catalans, França, el Papat i la monarquia angevina de Nàpols. L’origen immediat del conflicte es troba a les Vespres Sicilianes (1282), quan el poble sicilià es va revoltar contra el domini francès de Carles d’Anjou i va oferir la corona de Sicília a Pere II de Catalunya i Aragó.
Aquesta decisió enfrontà Pere amb el Papa i amb França, que consideraven la seva intervenció a Sicília una usurpació. El papa Martí IV, d’origen francès, va excomunicar el rei català i va declarar una croada contra la Corona catalanoaragonesa. Així, el 1285, Felip III de França va organitzar una gran expedició per envair Catalunya i sotmetre Pere el Gran.
Els francesos van travessar els Pirineus i van ocupar Girona, però l’avenç es trobava amb grans dificultats: la població resistia, les tropes franceses sofrien fam i epidèmies, i la logística d’aprovisionament de la mar estant era vital. La flota francesa es dedicava a escortar subministraments i transportar reforços militars. Davant d’això, Pere el Gran confiava en la seva arma més efectiva: la marina dirigida pel llegendari Roger de Llúria, almirall d’origen calabrès al servei de la Corona catalanoaragonesa, que ja havia obtingut èxits brillants a Sicília.
El 28 d’agost de 1285, prop de les illes Formigues (a la costa de Palamós, al Baix Empordà), Roger de Llúria sorprengué la flota francesa en un moment crític. Els cronistes medievals descriuen l’astúcia de l’almirall, que atacà de nit o a trenc d’alba, aprofitant la superior maniobrabilitat de les galeres catalanes. Segons les cròniques, el combat fou ràpid i decisiu: les naus franceses, carregades de provisions i menys preparades per a la guerra naval, no pogueren resistir l’envestida. El resultat fou una autèntica desfeta francesa: desenes de vaixells foren enfonsats o capturats, i molts mariners i soldats caigueren presoners. La victòria alliberava les aigües catalanes del perill immediat i tallava les línies de subministrament de l’exèrcit francès que ocupava Girona i amenaçava per seguir més cap al sud.
La derrota naval a les Formigues tingué efectes devastadors per a la croada francesa: en primer lloc l’exèrcit francès quedà aïllat i sense provisions. tot plegat provocà epidèmies que es van estendre entre les tropes invasores. El mateix Felip III de França emmalaltí greument i moriria poc després, durant la retirada.
Tot plegat provocà que la invasió de Catalunya es convertís en un fracàs total i la croada quedés desactivada. Així, la batalla de les Formigues demostrà que el control de la mar era decisiu en els conflictes bèl·lics i consolidà l’importantíssim paper estratègic de la marina catalana.
La victòria a les illes Formigues s’afegeix a la llegenda de Roger de Llúria, considerat un dels millors almiralls de la seva època. La seva tàctica combinava astúcia, velocitat i domini de les arts marineres, aprofitant la superioritat de les galeres catalanes, dissenyades per a la mobilitat i l’abordatge. Amb aquesta i altres victòries —com la de Malta (1283) o la de Nàpols (1284)—, Roger de Llúria consolidà la reputació d’invencibilitat de la marina catalana, fins al punt que molts cronistes de l’època afirmaven que cap armada gosava enfrontar-se als estols catalans. Ramon Muntaner, a la seva cèlebre crònica, va deixar escrit que Roger de Llúria, després d’aquesta victòria, va afirmar que cap peix, d’aleshores en endavant, no gosaria alçar-se per damunt de les aigües de la Mediterrània si no portava les quatre barres catalanes enganxades a la cua.
La victòria catalana a les illes Formigues el 1285 constitueix un dels episodis més brillants de la Història de Catalunya i de la història naval medieval i un motiu d’orgull nacional dels catalans. Roger de Llúria, amb la seva habilitat i audàcia, assegurà el domini marítim català a la Mediterrània i frustrà definitivament les ambicions franceses sobre Catalunya.
