L’activista per la conservació del patrimoni de masies de Catalunya, Marta Lloret, coneguda a les xarxes i popularment com «la Caçadora de Masies» ha denunciat al seu compte d’X el fet que una gran masia i casa forta gòtica del municipi de Moià (el Moianès), anomenada Castellnou de la Plana, es troba amenaçada pel fet que als terrenys del seu voltant, que no són propietat de l’amo de la masia, és previst de construir-hi una planta de biogàs i l’ampliació de l’escorxador.
Segons Marta Lloret, la masia es troba en un estat de conservació «excepcional» i el seu propietari la vol rehabilitar per a poder-hi viure però l’amenaça de tenir una planta de biogàs just al costat de casa «el tira enrere». La Caçadora de Masies ha assegurat que «en aquest país no s’entén que per mantenir viu el patrimoni cal que es respecti el seu entorn».
L’ajuntament de Moià, governat per Dionís Guiteras (ERC) amb majoria absoluta, ha donat permís per a la construcció de la planta esmentada així com per a l’ampliació de l’escorxador tot i la oposició de molts veïns, que s’han organitzat en el col·lectiu Moianès pel Decreixement, que s’oposa a uns projectes que canviaran, segons ells, la fesomia del poble i hi provocaran canvis importants a nivell econòmic, ambiental i social.
Castellnou de la Plana s’originà a partir de la casa forta de Molins, documentada des del segle XII, que el 1381 es convertí en castell termenat gràcies a un privilegi de Pere el Cerimoniós a Pere de Planella, qui havia adquirit el terme de Moià i el castell de Clarà. Davant aquest nou domini senyorial, els habitants de Moià es rebel·laren i el 1384 obtingueren el retorn al domini reial, esdevenint «carrer de Barcelona», tot i que els Planella mantingueren part del control fins al 1408.
El 1538, Bernat Joan de Planella-Talamanca rebé permís per a emprar l’aigua de la riera local. El 1645, a conseqüència de problemes econòmics i dels conflictes amb la població, Pere de Planella-Talamanca vengué Castellnou al comerciant Josep Barrera. Durant la Guerra de Successió, la propietat era de Baltasar Barrera.
El 1715, per ordre militar del militar de l’exèrcit castellà Feliciano de Bracamonte, es va ordenar la demolició parcial del castell per evitar el seu ús defensiu. El 1716, l’obra es va dur a terme amb l’enderroc de torres i elements militars, cosa que constà 59 lliures i 350 teules.
