El ple de l’Ajuntament d’Alacant ha aprovat aquest dijous una declaració institucional polèmica amb què s’insta les Corts Valencianes a modificar la Llei d’Ús i Ensenyament del Valencià (LUEV) per tal que la ciutat d’Alacant sigui considerada oficialment zona castellanoparlant. La proposta, impulsada per Vox i assumida pel govern local del PP, ha estat aprovada amb disset vots a favor i deu en contra, enmig d’una forta contestació política i ciutadana.
L’executiu municipal encapçalat per Luis Barcala (PP), debilitat per la recent crisi interna i la dimissió del regidor d’Hisenda, ha acabat cedint a les exigències de Vox, trencant el consens lingüístic que s’havia mantingut durant dècades. La sessió plenària ha estat marcada per la tensió i per les protestes dels grups de l’oposició, que han exhibit cartells en defensa del català dins la sala.
Durant el debat, gairebé les úniques intervencions en català han estat les de tres representants d’entitats cíviques que han reclamat al consistori que no aprovés la proposta. Soledad Pinilla, de l’Associació Cívica per a la Normalització del Valencià, ha denunciat que «en aquest ple es parlarà molt de llengua, però només en castellà» i ha defensat que Alacant és una ciutat que històricament també parla valencià. Marinela Garcia, d’Acció Cultural del País Valencià, ha recordat el caràcter valencià de les festes de la ciutat, com les Fogueres, i ha exigit al govern municipal que escolti la societat civil. Anna Esteve, de la FLAMPA Enric Valor, ha remarcat que considerar la ciutat com a castellanoparlant suposarà un retrocés per als alumnes i per a la identitat valenciana de la ciutat.
En el torn dels grups polítics, la regidora de Compromís, Sara Llobell, ha criticat el «revisionisme lingüístic» i ha acusat Vox d’intentar esborrar la realitat valenciana d’Alacant. També ha defensat el dret a parlar valencià en el consistori i ha afirmat que continuarà fent-ho. Per part del PSPV, Miguel Castelló ha advertit que aprovar la declaració seria «trair aquesta ciutat» i ha anunciat que el seu grup la recorrerà per via legal.
Els representants del PP i Vox, per la seva banda, han augmentat la tensió del debat en acusar l’esquerra de «separatista» i han justificat la proposta assegurant que la majoria de la població d’Alacant parla castellà. La iniciativa no és nova: des del 2020, Vox ha intentat fins a cinc vegades impulsar aquesta modificació. Aquesta vegada ha prosperat, en un moment de fragilitat del govern de Barcala, que necessita el suport del partit ultra per mantenir l’estabilitat.
La LUEV, aprovada el 1983 precisament a Alacant, delimita les zones castellanoparlants i valencianoparlants del País Valencià. Declarar Alacant com a zona castellanoparlant tindria conseqüències directes, especialment en l’àmbit educatiu: reduiria dràsticament la presència del català a les aules i facilitaria l’exempció de la matèria.
Mentre al saló de plens es prenia aquesta decisió, a l’exterior s’hi concentraven centenars de persones convocades per la plataforma Alacant pel Valencià. Amb pancartes i crits com «Alacant en valencià» o «Barcala, botifler», els manifestants mostraven el seu rebuig frontal a la proposta. També hi eren presents diversos representants polítics com Joan Baldoví (Compromís), Gerard Fullana i José Luis Lorenz, portaveus d’Educació a les Corts de Compromís i el PSPV, respectivament.
Amb aquesta decisió, es fa ben palès com la modificació de la demografia d’una ciutat, en aquest cas amb la invasió de castellans que es va viure a Alacant d’ençà del final de la Guerra de 1936-1939, en modifica també la llengua i la cultura, destruint, a poc a poc, la identitat autòctona i substituint-la per la dels nouvinguts.
