Divendres passat es va portar a terme a Petra (Mallorca) un sopar-col·loqui organitzat per l’Assemblea Sobiranista de Mallorca (ASM), que portava per títol «El cens, eina d’alliberament nacional», tal com informa el Diari de Balears. L’acte es va celebrar al restaurant Sa Creu i va comptar amb la participació d’Albert Martí, enginyer en telecomunicacions i cofundador de l’associació Patrimoni Català —impulsora del projecte del Cens Nacional del Poble Català—, i de Biel Porcel, fedatari del cens a la ciutat de Palma.
Els dos ponents van començar l’acte plantejants una sèrie de qüestions, com ara «qui és mallorquí?», «qui constitueix el poble català?» i «qui és el subjecte del dret d’autodeterminació?». També van explicar que «el Cens del Poble Català convida els catalans d’arreu del món, al marge del passaport que les nacions amb estat els hagin lliurat, a censar-se com a Poble per crear el seu subjecte polític i exercir la seva autodeterminació». També van destacar que «el Cens del Poble Català és l’eina creada amb l’esperit d’autoorganització del poble amb la finalitat de censar els catalans, els membres de la nació cultural catalana mil·lenària, d’arreu del món al marge dels passaports que les cultures amb estat els hagin lliurat».
D’altra banda, una altra afirmació, en aquest cas recollida al compte d’X de l’Assemblea Sobiranista de Mallorca és que «quan dius que a Mallorca no tothom és mallorquí o que a Catalunya no tothom és català hi ha qui et diu mala persona», segons Albert Martí. «Això només passa als Països Catalans. No ets anglès, per exemple, pel fet d’anar a viure a Anglaterra», ha afegit Martí.
Aquest cens està promogut per Patrimoni Català, una entitat sense ànim de lucre establerta a Suïssa, desvinculada de qualsevol partit polític o administració pública. Segons els membres de Patrimoni Català el dret a l’autodeterminació és un dret que posseeixen els pobles, les ètnies, no pas uns territoris determinats amb tots els habitants que hi visquin.
Així, la iniciativa cerca de definir i reconèixer el poble català com a col·lectiu cultural i nacional, en contraposició als censos oficials que consideren els catalans com a part de territoris administratius més amplis administrats per estats aliens a la catalanitat. El Cens del Poble Català vol posar en contacte els catalans d’arreu del món, tant els que resideixen als territoris que formen part històricament de la Nació Catalana com aquells que resideixen a la diàspora, ignorats pels censos institucionals.
