El Tribunal Suprem espanyol ha dictat una sentència que obliga el Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC) a portar les pintures murals romàniques del monestir de Santa Maria de Sixena a l’Aragó. Aquesta decisió judicial, que tanca un litigi obert fa més d’una dècada, s’ha convertit en un nou capítol de la guerra patrimonial oberta per Espanya contra Catalunya a través de l’espanyolisme aragonès, i ha generat una gran preocupació entre experts i institucions culturals per l’estat fràgil de les obres.
Les pintures en qüestió daten del segle XII i decoraven la sala capitular del monestir de Sixena, una joia del romànic europeu. El 1936, durant els primers mesos de la Guerra de 1936-1939, el monestir va ser incendiat, probablement per membres de la FAI (Federació Anarquista Ibèrica). Per evitar la destrucció total del patrimoni, la Generalitat republicana, mitjançant l’historiador de l’art Josep Gudiol, va ordenar-ne l’extracció i trasllat a Barcelona. Allà van ser restaurades i, finalment, dipositades i exposades al MNAC. Gràcies a la intervenció de Gudiol les restes de les pintures murals es van salvar i d’aquesta manera, tots aquests anys, han pogut ser conservades.
El govern aragonès i l’Ajuntament de Vilanova de Sixena van iniciar accions legals per reclamar les pintures, al·legant que el seu trasllat va ser il·legal i que el MNAC no en té cap títol de propietat legítim. La clau del litigi era si existia o no un contracte de cessió vàlid. El Suprem ha conclòs que no, i que, per tant, el MNAC custodiava les obres de forma indeguda.
Segons la sentència, la suposada autorització de la priora del monestir de Valldoreix (on es van traslladar les monges de Sixena) per cedir les pintures no és vàlida, ja que no tenia capacitat legal per alienar béns del monestir aragonès. El tribunal considera que el MNAC no pot ser considerat propietari de les obres, sinó únicament dipositari, i n’ordena el retorn definitiu.
El veritable debat, però, se centra ara en les conseqüències materials i culturals d’aquesta decisió. Diversos experts en conservació del patrimoni a nivell internacional han advertit que les pintures són extremadament fràgils. De fet, més del 50% del conjunt original està perdut i la resta és una reconstrucció que integra fragments originals en un muntatge modern, fet amb tècniques específiques que requereixen unes condicions ambientals molt controlades.
Carme Ramells, cap de conservació del MNAC, ha advertit que un hipotètic trasllat podria significar la pèrdua irreversible de les pintures, ja que actualment estan adaptades a l’espai i la tecnologia del museu. Aquesta opinió és compartida per nombrosos restauradors i historiadors de l’art, que alerten que el monestir de Sixena, malgrat haver estat restaurat parcialment, no està preparat per acollir unes obres d’aquesta sensibilitat.
Des de l’Aragó, la sentència ha estat rebuda amb satisfacció. El president de la Diputació Provincial d’Osca, Isaac Claver, ha afirmat que és una victòria per a la dignitat i la memòria aragonesa, i ha instat a executar la decisió com més aviat millor. Per contra, la Generalitat de Catalunya ha expressat el seu desacord amb la resolució, tot remarcant que el trasllat es va fer en un context de guerra per salvar el patrimoni, i que cal prioritzar els criteris tècnics per sobre dels polítics o simbòlics.
La sentència del Suprem és ferma i no admet recurs. El jutjat d’Osca serà l’encarregat d’executar-la, però el procés pot allargar-se encara, ja que s’han d’aportar nous informes tècnics i es preveu un període d’al·legacions.
