Ahir a Brussel·les es va fer la reunió que hauria pogut desembocar en la votació que hauria decidit si el català ha d’esdevenir nova llengua oficial de la Unió Europea. La votació no es va arribar a produir perquè el govern espanyol no va convèncer prou països per votar a favor de l’oficialitat del català i per això van preferir no tirar endavant la votació. Recordem que en aquesta qüestió calia la unanimitat per a tirar endavant la proposta.
Una sèrie de països es van mostrar contraris a l’oficialitat del català, uns altres tenien dubtes sobre aquesta qüestió i d’uns pocs més no se’n sabia res. Tanmateix, a part d’Espanya, hi havia set països més favorables al català: Portugal, Irlanda, Bèlgica, Romania, Dinamarca, Eslovènia i Hongria.
És remarcable la posició hongaresa. Hongria, un estat que fa anys que és governat per Víktor Orbán i el seu partit Fidész, una formació molt conservadora i que l’estàblishment progre qualifica d’ultradretana, es va mostrar clarament favorable a l’oficialitat del català. Potser aquest posicionament no sorprendrà tant si recordem que el setembre de 2017, poc abans del referèndum català del Primer d’Octubre, el govern hongarès va declarar que respectaria la voluntat del poble català en el referèndum, convertint-se, així, en un dels pocs països del món que ho va fer. En aquest sentit l’aleshores portaveu del govern hongarès, Zoltán Kovács, va declarar que “tots hem de respectar la voluntat de les persones, d’això se’n diu democràcia”, tal com va publicar Vilaweb el 18 de setembre d’aquell any.
Es dóna la circumstància que el partit Fidész forma part del mateix grup parlamentari al Parlament europeu que els espanyolistes radicals de VOX. Tanmateix això i les pressions que el partit de Santiago Abascal han portat a terme als hongaresos perquè es posicionessin contra el català no han servit de res.
