Aquest dimarts el Consell d’Afers Generals de la Unió Europea torna a incloure a l’ordre del dia la qüestió de l’oficialitat del català, més d’un any després que s’hi tractés per primera vegada. Els estats membres tornaran a deliberar i posicionar-se sobre si el català ha de ser reconegut com a llengua oficial dins la UE. El debat també abordarà la possible inclusió del basc i el gallec.
La reunió arriba enmig de negociacions portades a terme pel govern espanyol, que es va comprometre amb Junts a intentar aconseguir la oficialitat del català a la UE a canvi que Junts votés a favor de la investidura de Francina Armengol com a presidenta del Congrés espanyol. La oficialitat del català a Europa necessita el suport unànime de tots els països membres per ser aprovada. Davant les reserves expressades per governs com l’italià, el francès o l’alemany, l’executiu de Pedro Sánchez ha preparat una proposta de desplegament progressiu amb l’objectiu de generar confiança.
Tot i que Espanya ha promès assumir la totalitat del cost econòmic de la mesura, alguns estats temen que reconèixer oficialment el català pugui obrir la porta a peticions similars per a altres llengües com el cors a França o el rus a les repúbliques bàltiques (tot i no ser una llengua de cap territori de Lituània, Letònia o Estònia). A aquesta inquietud s’hi suma la pressió del Partit Popular espanyol, que intenta influir sobre els seus aliats europeus —que governen en la meitat dels estats membres— per frenar l’aprovació.
Encara que les opcions d’èxit són baixes la oficialitat blindaria drets lingüístics catalans com mai abans s’ha vist. Les institucions europees, inclosos els tribunals, estarien obligades a acceptar i respondre documents en català, i tots els textos oficials —com directives o reglaments— haurien de tenir versió en aquesta llengua. També s’asseguraria la presència del català en etiquetes, prospectes, instruccions i certificats, més enllà de la distribució limitada actual. A més, la llengua catalana podria accedir a recursos comunitaris i programes com l’Erasmus+, així com participar en projectes d’àmbit educatiu, tecnològic i cultural, inclosos els relacionats amb la intel·ligència artificial.
El suport de façana del govern espanyol a la oficialitat del català a Europa cal tenir en compte que és interessat. Aquest suport s’ha donat tenint en compte que les possibilitats d’èxit són molt baixes. Per començar el PSOE no vol ni sentir a parlar de fer el català llengua oficial de tota Espanya, igual com ho és el castellà, cosa que obriria directament les portes a la oficialitat del català a Europa.
